“...Totes les imatges i sensacions d’aquells dies inoblidables viscuts amb ell, estaven enregistrades dins el seu cervell, en el lloc dels esdeveniments feliços. Déu del cel! Seria aquella la zona que l’haurien d’operar? Extirparien els seus records abans que pogués saber alguna cosa de l’Ignasi estimat?”
Les sabatilles de Mickey Mouse, relato corto, editado por la Diputació de Barcelona. (2000)
“En les nits llargues, quan li trigava a venir la son, jo li llegia contes de fades. Llavors, la seva mà petita, buscant la meva com un refugi en la foscor, em feia sentir una tendresa desconeguda. Pel seu somriure en quedar-se adormida, jo imaginava que restava a la regió dels palaus encantats on les flors parlen de prínceps blaus, d'arlequins i ballarines...”
La cançó de Solvejg, relato corto, editado por Penedès Edicions.(2003)
“ A la seva habitació poso les roses en un gerro amb aigua, i, mentre ho faig, explico a la tieta com la venedora m’ha dit que d’aquesta classe que fa tanta olor se’n diuen roses d’Alexandria; ella no em respon, l'agafo de la mà i amb pas insegur camina fins al jardí. El sol de maig la confortarà, he pensat mentre apropava una cadira per seure al seu costat. He posat en marxa la gravadora. En començar la introducció del piano i el violí, m’ha mirat amb sorpresa. Quan una veu de soprano jove ha dit: “–Podrá el tibio mayo ligero pasar, ligero pasar..." ha portat les mans al cor i amb un somriure triomfant ha assegurat: - Això és meu! “
“ El sol començava a emergir del mar entre boirines vermelloses. Dintre de la habitació, la tènue claredat dibuixava, sota la vànova, els contorns del cos jove que se li havia lliurat en les primeres hores de la matinada amb una plenitud desconeguda. Per primera vegada després de molts mesos, s’havia comportat com una amant impacient i generosa. Ell va participar en aquell intercanvi de carícies com l’anticipació d’una realitat que volia perllongar en el temps... “
“... la Dora agafa amb les seves mans sarmentoses el plomall i, en passar-lo per aquella imatge amb dedicatòria, es converteix en un gran ventall de plomes flonges de marabú... “
Autora de los fragmentos: Amelia Sánchez ©, todos los derechos reservados.
